El ibex 35 sube Asta los 8600!!

El signo negativo ha cambiado en las Bolsas europeas, que se animan ante la inminente llegada del comité del BCE, UE y FMI a Grecia.

Tras las vertiginosas subidas de las últimas sesiones, los inversores se decantaban por la recogida de beneficios al inicio de la sesión. No obstante, las tornas se vuelven positivas y los inversores quieren continuar las subidas, aunque más moderadas que la de las últimas jornadas. El Ibex 35 asciende un 0,6% frente a las pérdidas de casi el 2% que ha llegado a dejarse en la apertura. El DAX alemán también sube, aunque en mayor medida que el índice español, un 0,9%. Con alzas importantes se encuentran el CAC-40 de París y el Eurostoxx 50, que rozan el 1%. El FTSE-100 de Londres desciende un 0,5%.

Y es que, el veredicto del comité de la UE, BCE y el FMI, la llamada 'troika', sobre Grecia se hace esperar. El país heleno se debate entre pagar salarios y pensiones o declararse en quiebra, lo que llevaría al impago del 50% de su deuda en el escanario más optimista.

Los expertos señalan que "cualquier rumor sobre posibles desavenencias o falta de acuerdo en la Eurozona para solucionar la crisis de deuda griega hará caer a las Bolsas", explica Link Securities en un informe. "Hoy, para empezar, esperamos que los mercados de valores europeos empiecen a la baja, ya que muchos inversores, concretamente los que buscan el dinero rápido, ante la incertidumbre reinante, aprovecharan las fuertes alzas de los últimos días para realizar beneficios".

Ayer, Alemania lanzaba mensajes optimistas como "ayudaremos a Grecia" aunque descartaba ampliar el fondo de rescate, una medida que serviría como balón de oxígeno al resto de países periféricos, aunque sólo a corto plazo. Y es que, las consecuencias de una ampliación de este fondo serían nefastas tanto para Alemania como para Francia, e incluso haría peligrar la máxima calificación crediditicia.

Cabe destacar que la volatilidad se ha instalado en los mercados financieros. En el caso del Ibex 35 hay casi 1.000 puntos de diferencia entre los mínimos de hace cuatro jornadas y los máximos alcanzados ayer, dando constancia de los brutales bandazos que registra el mercado. Así, también lo refleja el índice del miedo, el VIX, que se sitúa en niveles no vistos desde octubre-noviembre de 2008 y casi roza los máximos de hace 70 años.

El escenario actual, según los expertos, es de recesión en EE UU, la Eurozona y Reino Unido. Así lo ha señalado el premio Nobel de Economía, Nouriel Roubini, el mismo que anticipó la crisis financiera antes de que se produjera y quien aseguró que el crecimiento sería lento después para volver a tener una recaída.

La política proteccionista respecte la lliurecanvista

El proteccionisme és un corrent econòmic dirigit a la producció nacional imposant unes traves la importació mitjançant unes taxes, uns aranzels o unes quotes a la importació als productes estrangers, oposant-se al lliurecanvisme limitant a la vegada la competència. El proteccionisme sempre s’acaba pagant pel consumidor final perquè ho paga més car, així d’aquesta manera acaba optant pels productes més econòmics que acostumen a ser els autòctons, els produits pel mateix país.

Al llarg de la història el proteccionisme s’ha impulsat en períodes de recessions i posteriorment depressions, crisis econòmiques o guerres. També en algunes ocasions podem trobar proteccionisme per les indústries naixents o subdesenvolupades. La crisis fa augmentar el proteccionisme, amb la política que una nació pot ser sobirana políticament també ho pot ser econòmicament, i per tant les doctrines nacionalistes protegeixen el mercat interior.

Les polítiques proteccionistes s’han impulsat en diversos períodes, el primer període fou entre el 1830 i el 1946, i desprès d’alguns períodes de liberalisme per part de Gran Bretanya que van abolir les tarifes sobre els cereals. Però es va impulsar el proteccionisme per part d’Europa que va ser el període comprès entre el 1877 i 1913, provocat pel inici de la crisis agrícola, causada per la competència dels cereals d’importació. Durant d’últim període de 1880 i 1913 van haver-hi unes notòries taxes de creixement elevades, indicant efectes positius del proteccionisme.

També cal remarcar que en el 1870 va haver-hi la crisis finisecular provocada pel descens del preu dels aliments i de les matèries primes, i pel descens dels preus dels productes industrials. Aquest descens fou provocat per la disminució dels costos de transport gràcies a la seva extensió entre els continents. Especialment perquè els cereals eren més barats al Nord d’Estats Units, Canadà i Rússia que a Europa, i per aquest motiu també el sector agrari Europeu va pressionar per un augment de la producció.

El proteccionisme es va tornar a incorporar amb el temps, no amb tanta mesura com anteriorment a causa del intercanvi entre els països que va fer disminuir molt els preus i una gran importació de productes que va fer disminuir la producció nacional i a conseqüència una davallada de preus. Però quan es van impulsar les polítiques proteccionistes europees, les vendes de blat cada cop van agafar més importància, però aquest benefici no era recompensat per un creixement corresponent de les compres de bens manufacturats europeus, creant així un desequilibri comercial entre Europa i Estats Units.

Si precisem, cal marcar que la orientació de la política duanera estaven impulsades per altres motius. No només havien de passar grans esdeveniments mundials, sinó que un gran percentatge dels impostos d'entrada de mercaderies era el que inflava les arques públiques. Els estats negociaven amb bases de política internacional per treure’n algun profit.

El període de reforç del proteccionisme va coincidir amb una acceleració de l’expansió comercial, i en els països europeus era on eren més proteccionistes. Cal tenir en compte, que el proteccionisme a curt termini pot ser eficaç en certes economies però en el llarg termini pot perjudicar l’eficiència del mercat intern.

No obstant, en alguns cassos es mantenen que el proteccionisme contra la competències d’importació ha estat indispensable per la industrialització d’un país, però no decisiu. Per exemple, la protecció contra el comerç anglès van afavorir el desenvolupament europeu. La protecció d’un sector industrial pot justificar-se per superar el delicat període inicial anomenat “principi de la indústria naixent”.

En ocasions el nacionalisme també ha estat provocat una política proteccionista i a la vegada aquesta l’ha justificat. La ideologia també pot estimular les fases de liberalització generalitzada però a l’hora difícilment de motivar.

* Al 1860 seguint el desenvolupament del proteccionisme, a França Chevalier i a Anglaterra Cohder van signar un tractat anomenat Cohder – Chevalier que van acordar una reducció dels aranzels entre Anglaterra i França. Però no només volien la reducció dels aranzels sinó que volien introduir la clàusula de nació més afavorida per la qual davant d’un 3r l’aranzel que aplicaran serà el més baix entre ells dos, és a dir, que si un dels dos països concedia avantatges aranzelaris a un tercer, tenia que concedir-los també a l’altre país firmant del tractat.

Núria Serra i Dulcet