Bernanke confirma que hay margen para aplicar más medidas de estímulo

Aunque hay que actuar con la máxima cautela, Ben Bernanke ha confirmado que la Reserva Federal tiene margen para aplicar más medidas de estímulo no convencionales. Y es que el presidente del banco central de EEUU ha venido a decir que el riesgo de deflación es más alto de lo deseable y que el desempleo es una lacra que persistirá en el tiempo.

Bernanke ha señalado en un discurso que deben evaluar muy bien el coste de los programas de ayuda porque, aunque las compras de activos se han revelado útiles para ayudar a la economía, la expansión del balance de la Fed tiene un impacto negativo en las expectativas de inflación.

De hecho, reconoce que la experiencia de la Fed es muy limitada en estos asuntos y que por ello se muestran tan cautos. El tamaño y la frecuencia de las compras de activos debe meditarse con calma porque a la hora de revertir la situación podrían surgir problemas.

Es decir, que lo malo de entrar es que luego hay que salir y que salir mal no es una opción por el daño que se le causaría a la economía.

El académico líder ha vuelto a manifestar que estarán atentos a la evolución de la economía para actuar pero que el desempleo "persistirá por un tiempo" y que el crecimiento estará por debajo del potencial.

El Ibex 35 sigue sin definir su rumbo y hoy opta por dar una alegría a los inversores. Tras luchar durante varias jornadas por salvar los 10.700 puntos, cantidad que el selectivo español perdió ayer, hoy el salto lleva al Ibex a los 10.866 puntos, gracias a un repunte de 2,5%. Wall Street ha contagiado sus buenas vibraciones al otro lado del Atlántico, e incluso el euro recupera posiciones frente al dólar, situándose en los 1,39 dólares. El optimismo ha contagiado a todos los valores del parqué, cerrando una sesión sin resultados negativos.

La subida más pronunciada de la jornada es hoy para la tecnológica Indra, que se ve favorecida por el empuje de Intel en Estados Unidos. La española gana un 4,16% y coloca sus acciones a 14,14 euros. Gamesa prosigue su particular escalada, sumando hoy un 4,14%, acompañando en las ganancias a un pilar fundamental del sector financiero. El Banco Santander escala un 3,13%, mientras que el BBVA se apunta un 2,37% y Bankinter gana un 0,56%, aunque se mantiene en el grupo de valores que menos suman en esta jornada.

Las tecnológicas aprovechan para reponer fuerzas

Los valores tecnológicos no se han visto privados de la marea verde que ha cubierto a todos los valores. Al margen de la subida del 4,16% de Indra, la otra gran tecnológica del Ibex 35 se apunta también un repunte del 2,27%. Telefónica coloca así sus acciones a 8,57 euros.

Los resultados han sido más paritarios en el mercado continuo. Amper cierra con pérdidas del 0,26%, al igual que Tecnocom, que cede un discreto 0,19%. Amadeus consigue mejores resultados al incrementar el valor de sus títulos un 1,78%, lo que les da un valor de 13,43 euros. Los de Jazztel se quedan en poco más de 3 euros tras un repunte del 0,69%.

En el Mercado Alternativo Bursátil, Zinkia se repone de las últimas pérdidas anotándose hoy un incremento del 1,71%. La sesión se cierra con pérdidas para Neuron Bioph (-5,72%), Gowex (-0,57%) e Imaginarium (-0,29).

420 Bancs exigeixen una moneda única mundial

COMPTE! 420 Bancs exigeixen una moneda única mundial 
Això va més ràpid del que pensàvem! La moneda única mundial que porta tramant el poder a l'Ombra des de fa anys, ara dóna la cara ... 

420 bancs exigeixen una moneda única mundial 
Una nova moneda mundial que aglutini al planeta és el pla dels bancs més importants del món, el dòlar segueix desplomant. 

Fa temps temps dient que el Poder Ocult vol enfonsar l'economia dels Estats Units ... 

L'Institute of International Finance

L'Institute of International Finance, un grup que representa els 420 bancs més grans del món i cases financeres, ha fet un nou anomenat per crear una moneda global única, segons reporta Jerome Corsi, de la publicació financera Red Alert. La nova moneda, que seria emesa per Fons Monetari Internacional, seria un evident pas cap a un govern global únic, part de l'anomenat "Nou Ordre Mundial", que ha estat "cuinat" entre els altes esferes de l'elit política durant l'últim segle. 
"Un grup d'economies líders en el món ha d'agrupar-se i establir una entesa", va dir el director de l'Institute of International Finance al diari Financial Times, segons reporta Corsi. 

"Les estretes política unilaterals i bilaterals dels mesos recents-incloent moltes mesures pel que fa al canvi, intervenció de divises i política monetària-ha contribuït a un empitjorament dels desequilibris macroeconòmic. També ha portat a una creixent pressió proteccionista, ja que els països aprofiten els mercats d'exportació com a font de creixement ", va dir Dallara, que veu una" guerra "entre divises com un dels problemes financers del món i ha cridat a exercir la potestat l'FMI d crear una moneda alternativa al dòlar com a estàndard. 
Al juny un informe de l'ONU, demanava substituir el dòlar com a reserva estàndard en les transaccions internacionals amb una moneda única. 
Avui, octubre 2010, el dòlar va seguir caient i ha arribat al seu punt més baix des de 1995 en comparació amb el ien, enmig de la "guerra de divises" i l'especulació en els mercats, cosa que, també, ha portat a l'or a xifres rècord. 
El director de l'institut financer que representa els bancs més importants del món, el quals al seu torn pertanyen al grup de famílies que controlen en bona mesura del món, ha dit que els problemes econòmics són resultat d'aquest combat especulatiu entre països amb diferents divises , però també és possible que això hagi estat dissenyat així per provocar la caiguda del dòlar: és a dir, la creació d'una moneda única no com una resposta als problemes financers del món, sinó com a propòsit inicial per al qual es creen els problemes financers , per si espectrals, i s'estableixen les bases per poder implementar un govern global supranacional ..

CMI, Moneda única Internacional ...
EL PLA ES TRAMA DES DE L'ANY PASSAT: L'ÚLTIMA REUNIÓ DELS G-20 a Pittsburgh 

La comunitat internacional "va ser molt lluny per evitar una catàstrofe econòmica mundial", va assenyalar el president Barack Obama en un missatge previ de benvinguda als convidats a la cimera, en recordar la caiguda financer de fa un any. 

"Però tots hem de recordar que la nostra tasca està lluny d'haver acabat", va afegir. 
Obama va demanar per això als seus convidats un nou esforç per a dissenyar altres regles financeres, més estrictes, que evitin que la pitjor crisi des de la dècada dels anys 1930 torni a repetir. 
Les restriccions al sector bancari, en particular el debat sobre els bons dels seus alts executius, així com el reequilibri de les quotes de poder en les institucions multilaterals són els principals punts en discussió a Pittsburgh. 
La reunió s'iniciarà a les 18h00 locals (22h00 GMT) amb una recepció a càrrec d'Obama, i després un sopar oficial, i conclourà el divendres. 
Pittsburgh, amb 240.000 habitants, va ser triada pel govern Obama com un model de reconversió de la indústria metalúrgica a les energies alternatives. 
Milers de manifestants, entre els quals una minoria que es presenta com "anarquista", tenien previst desfilar pel centre de la ciutat, davant la mirada atenta d'almenys uns 6.000 agents policials. 
El massiu desplegament de les forces de seguretat, que van tancar al trànsit, donaven un aspecte fantasmal al centre de la ciutat. Catorze persones, la majoria militants de Greenpeace, van ser detingudes dimecres. 
Dins del Centre de Convencions, les diferències entre els líders es centren en el tracte que han de rebre els bancs i entitats financeres. 
D'una banda, les primes dels caps executius: els europeus són partidaris a aplicar regles més estrictes, lligades al desenvolupament de la mateixa entitat financera, amb criteris no només financers. 

El president francès Nicolas Sarkozy vol a més que aquests límits siguin imposats per llei, cosa a la qual s'oposen els britànics i l'equip econòmic d'Obama, perquè segons ell restaria competitivitat al sector. 
"Els banquers continuen amb grans remuneracions, mentre milions d'homes i dones han perdut la feina", va criticar el dimecres el president brasiler Luiz Inacio Lula da Silva, davant l'assemblea general de l'ONU a Nova York. 
Pel que fa a la supervisió del sector, la Comissió Europea proposa tres autoritats paneuropees encarregades dels bancs, asseguradores i mercats. Gran Bretanya també s'oposa a això. 
Obama vol una cosa semblant als Estats Units, però més centralitzat encara, en una sola entitat. No obstant això, els seus plans tenen una obstinada oposició republicana al Congrés. 
Estats Units i els països europeus estan d'altra banda d'acord en què va arribar l'hora de reglamentar el sector de productes derivats financers, probablement amb un mercat d'intercanvi que reflecteixi de manera transparent les sumes d'aquestes gegantines operacions especulatives. 
Una discussió delicada serà com desactivar paulatinament els paquets d'estímul aprovats a la cimera de Londres, el passat mes d'abril. 
Finalment, Brasil i Xina, que van participar de forma important en l'ampliació de capital del Fons Monetari Internacional, encapçalen l'ofensiva dels emergents perquè canviïn els percentatges de representació i la direcció de les entitats multilaterals de crèdit.

Què és el salari? - Per Karl Marx -

Si anem a la sortida d’una fàbrica, i li preguntem a algun dels obrers; Quin és el vostre salari? No deixen de respondre, un “el meu patró em dóna una pesseta per jornada”; un altre; “crec que dues pessetes”, etc... Segons les branques de treball que pertanyen, indicaran així les diferents sumes de diner que reben del seu patró per la realització d’un treball determinat, pel teixit d’un metre de tela, per exemple, o per la composició d’un plec d’impremta. Malgrat la diversitat de les xifres donades, els obrers estan tots, no obstant, d’acord en un punt; que el salari és la suma de diners que el capitalista paga per cert temps de treball o per la realització de cert treball.

El capitalista sembla, doncs, comprar el treball dels obrers amb diner. I aquests li venen el seu treball per diner. No hi ha aquí més que una aparença; el que venen, en realitat, per diner al capitalista és la seva força de treball. El capitalista compra aquesta força de treball per una jornada, una setmana, un mes, etc. I desprès d’haver-la comprat, l’utilitza fent treballar a l’obrer durant el temps que ha estat estipulat.

Amb la suma que ha consagrat a l’adquisició de la força del treball, o sigui dues pessetes, per exemple, al capitalista li hauria pogut comprar dues lliures de sucre o certa quantitat d’una altre mercaderia. Les dues pessetes amb les quals hauria comprat dues lliures de sucre són el preu de dues lliures de sucre. Les dues pessetes amb les quals ha comprat l’ús de la força de treball durant dotze hores són el preu del treball de dotze hores. La força de treball és, doncs, una mercaderia, ni més, ni menys que el sucre. La primera és mesura amb l’ajuda del rellotge, i la segona amb l’ajuda d’una balança.

Els obrers canvien la seva mercaderia, la seva força de treball, per la mercaderia del capitalista, per diner. Aquest canvi s’efectua segons certa proporció; tant diner per tant treball; es donen dues pessetes per teixir durant dotze hores; no representen les dues pessetes totes els altres mercaderies que es poden comprar amb elles? De fet, l’obrer ha canviat la seva mercaderia, la força de treball, per mercaderies de totes classes, en certa proporció. Al donar-li, dues pessetes, el capitalista li ha donat dues pessetes de la seva jornada de treball. Les dues pessetes expressen, doncs, la proporció segons la qual la força de treball es canvia per mercaderies. Expressen el valor de canvi de la força de treball. El valor de canvi d’una mercaderia, expressat en diner, s’anomena el seu PREU. Salari no és, doncs, altre cosa que un nom especial donat al preu de la força de treball, al preu d’aquesta mercaderia particular no es troba més que a la carn i a la sang de l’home.

Agafarem un obrer qualsevol, un teixidor, per exemple. El capitalista li subministra el telar i el fil. El teixidor es posa a treballar i el fil es transforma en tela. El capitalista s’apodera de la tela i la ven a vint pessetes, per exemple. El salari del teixidor, és una part de la tela, una part de vint pessetes, una part del producte del seu treball? Res d’això. Molt abans de que la tela fos venuda, molt abans inclús de que s’hagi acabat de teixir-la, l’obrer ha rebut el seu salari. El capitalista no paga, doncs, el salari amb el diner que treu de la venta de la tela, sinó que ho fa amb el seu diner de reserva; les mercaderies que l’obrer obté a canvi de la seva mercaderia pròpia, a canvi de la seva força de treball, no són producte del teixidor, com no ho són el telar ni el fil que el burgés li subministra. Pot passar que el burgés no trobi compradors per la tela, o, inclús que no pugui retirar l’import del salari de la venta d’aquesta tela, com és possible que la vengui d’una manera molt avantatjosa en relació amb el salari del teixidor.

Tot això no afecta per res a l’obrer. El capitalista compra la força de treball del teixidor amb una part del que posseeix, amb una part del seu capital, com ha comprat amb una altra part del seu capital la matèria prima; el fil i el instrument de treball, el telar. Una vegada fetes aquestes compres – i és, precís comptar encara entre les seves adquisicions amb la força de treball necessària per la producció de la tela -, el capitalista no produeix més que per mitjà de matèries primers i d’instruments de treball que li pertanyen. En aquests instruments s’ha d’incloure que al nostre bon teixidor, que té tant poca part en el producte o en el preu del producte com el telar.

El salari no és, doncs, una part que té l’obrer en les mercaderies que ha produït. El salari és la part de les mercaderies ja existents, amb la qual el capitalista compra pel seu ús certa quantitat de la seva força de treball productiva. La força de treball és, doncs, una mercaderia que el seu posseïdor, l’assalariat, ven al capital. Per què la ven? Per viure.

Però la força de treball constitueix l’activitat pròpia del treballador. Per ella manifesta la seva existència. Ven així la seva activitat a un tercer per assegurar-se als mitjans d’existència que necessita. L’activitat no és, doncs, per l’obrer més que un mitjà per assegurar-se l’existència. Treballa per viure. No és que ell comprengui el treball en la seva vida, és que el treball és un sacrifici de la seva vida. És una mercaderia que ha adjudicat a un tercer. El producte de l’activitat de l’obrer no és la finalitat de la seva activitat. El que produeix per ell no és la seda que teix, ni l’or que extrau, ni el palau que edifica. El que produeix per ell és el salari. La seda, l’or, el palau es redueixen per ell a certa quantitat de mitjans d’existència, per una brusa blava, algunes monedes de coure, una cova a on habitar. Per l’obrer que durant dotze hores teixeix, fila, torneja, construeix, terraplena, talla pedres, les transporta, etc... constitueix això a una manifestació de la vida, constitueix vida? Tot el contrari. Viu quan està a la taula, en el banc de la taberna o en el llit. Per ell, treballar durant dotze hores no és teixir, filar, etc... és GUANYAR-SE LA TAULA, LA TABERNA I EL LLIT!

La força de treball no ha estat sempre una mercaderia. El treball no ha estat sempre assalariat, és a dir, treball lliure. L’esclau no venia la seva força de treball al seu amo, del mateix mode que no ven els seus serveis al camperol. L’esclau és una mercaderia que pot passar de mans d’un propietari a mans de l’altre. Ell és una mercaderia, però la seva força de treball no és la seva mercaderia. El servent no ven més que una part de la seva força de treball. No rep un salari del propietari de la terra, que rep d’ell un tribut.

Núria Serra i Dulcet