No hi ha hagut una igualtat de dret ni d’oportunitat, les dones només han estat un complement de l’home. Però des de fa poc en la història hi ha dones que han alçat la veu, i han fet possible la igualtat de condicions i puguin somiar amb un futur, no com en el passat que estaven condemnades a ser un objecte de possessió.
Un canvi que s’ha experimentat, sense aprofundir gaire; és per exemple; la moda, en aquest sentit la dona es regia per la moral casta i repleta d’escrúpols, que no permetia entre altres coses ensenyar el turmell o simplement portar un jersei un pèl escotat. La multitud de peces que composaven la vestimenta femenina amagava eficaçment el cos, el qual estava tapat amb faixes i cotilles.
Fins als anys 60 o fins la instauració de la democràcia la dona necessitava el permís de l’home en cas d’estar casada, per poder treballar legalment. Això era un dels impediments que tenia la dona per entrar en el mercat laboral, a dia d’avui encara sorgeixen problemes perquè la dona hi estigui plenament incorporada.
L’evolució social ha propiciat, de manera accelerada, una reestructuració dels “rols” de la família tradicional, el que suposa assumir uns canvis importants en l’actitud i en el comportament dels seus components. La dona no pot seguir realitzant les mateixes funcions que estava realitzant i a més a més, treballar fora de la llar.
Això fa necessari, per una part un nou repartiment de les funcions i responsabilitats familiars entre les parelles, i per una altra part, la conscienciació de la societat general i del suport des de les institucions i de les empreses, en particular, perquè es puguin conciliar les dues facetes.
Al mateix temps, s’estan produint una sèrie de fets que caracteritzen la societat actual:
- Augment del número de famílies i a la vegada, una reducció de la seva dimensió
- Increment de l’esperança de vida
- Increment del número de divorcis, i per tant, augmenten les famílies monoparentals
- Les baixes taxes de fertilitat
- Disminució del número de matrimonis
Alguns d’aquests fets s’estan presentant cada vegada amb més força i afecten de manera directa a la institució familiar, i en bona mesura, juga un paper important en la situació creixent de la participació de la dona en el mercat laboral. Les parelles han d’assumir i conciliar la dedicació dels dos a un treball professional remunerat fora de la llar, amb l’atenció del deures familiars, que resulta obvi que es produeixi presentant conflictes entre els dos i afecten al desenvolupament de la vida familiar.
Hi ha tres agents de diferents àmbits d’actuació que s’han de mobilitzar:
1. El Govern, creant el marc legal adequat que faciliti l’equilibri.
2. L’empresa, adaptant la seva mentalitat a la realitat social i replantejar-se la concepció tradicional de treball, de l’organització i de les persones i actualitzar les polítiques de recursos humans.
3. La societat, i més concretament el “rol” de l’home en la família, que s’ha d’obrir a un canvi real i a una aptitud que li permeti assumir les responsabilitats familiars. Aquest canvi s’ha d’iniciar des de l’educació dels nens en la seva infància.
Això fa necessari, per una part un nou repartiment de les funcions i responsabilitats familiars entre les parelles, i per una altra part, la conscienciació de la societat general i del suport des de les institucions i de les empreses, en particular, perquè es puguin conciliar les dues facetes.
Al mateix temps, s’estan produint una sèrie de fets que caracteritzen la societat actual:
- Augment del número de famílies i a la vegada, una reducció de la seva dimensió
- Increment de l’esperança de vida
- Increment del número de divorcis, i per tant, augmenten les famílies monoparentals
- Les baixes taxes de fertilitat
- Disminució del número de matrimonis
Alguns d’aquests fets s’estan presentant cada vegada amb més força i afecten de manera directa a la institució familiar, i en bona mesura, juga un paper important en la situació creixent de la participació de la dona en el mercat laboral. Les parelles han d’assumir i conciliar la dedicació dels dos a un treball professional remunerat fora de la llar, amb l’atenció del deures familiars, que resulta obvi que es produeixi presentant conflictes entre els dos i afecten al desenvolupament de la vida familiar.
Hi ha tres agents de diferents àmbits d’actuació que s’han de mobilitzar:
1. El Govern, creant el marc legal adequat que faciliti l’equilibri.
2. L’empresa, adaptant la seva mentalitat a la realitat social i replantejar-se la concepció tradicional de treball, de l’organització i de les persones i actualitzar les polítiques de recursos humans.
3. La societat, i més concretament el “rol” de l’home en la família, que s’ha d’obrir a un canvi real i a una aptitud que li permeti assumir les responsabilitats familiars. Aquest canvi s’ha d’iniciar des de l’educació dels nens en la seva infància.
Núria Serra i Dulcet
