ADSENSE 3

dimarts, 19 d’octubre del 2010

El Ibex 35 sube un 0,74% a media sesión

El parqué madrileño subía un 0,74% a las 12.01 horas, que situaba al Ibex 35 a un paso de los 11.000 puntos (10.978), aupado por el repunte del sector financiero y la buena acogida que ha tenido la emisión del Tesoro Público, que ha colocado 6.399,14 millones en letras y a tipos más reducidos.
   A mediodía, los principales repuntes eran para Bankinter (+2,72%), Banco Santander (+2,65%), Gamesa (+2,11%), Banco Sabadell (+1,70%), BBVA (+1,56%), Banco Popular (+1,39%), Iberdrola (+0,17%) y Banesto (+0,45%).
   En el lado de los descensos se colocaban Sacyr Vallehermoso (-3%), Iberdrola Renovables (-2,33%), Repsol YPF (-1,01%), OHL (-0,63%), Telecinco (-0,42%), Ebro Foods (-0,41%) y Telefónica (-0,15%).
   En Europa, los principales indicadores también mostraban repuntes a media sesión, aunque más moderados que Madrid. Así, Francfort avanzaba un 0,23% y París, un 0,14%.
    En el mercado de divisas, el euro mantiene posiciones frente al dólar y a media sesión el cambio entre las dos monedas quedaba fijado en 1,3916 unidades.

Tata Motors mundial de vendes del Grup creixen un 19%

Tata Motors mundial de vendes del Grup creixen un 19% a 86.996 vehicles al setembre de 2010



El Tata Motors vendes globals del Grup, que comprèn de Tata, Tata Daewoo i Hispano Carrocera gamma de vehicles comercials, vehicles de passatgers Tata, juntament amb les marques distribuïdes a l'Índia, i Jaguar i Land Rover, van ser 86.996 els núm. el setembre de 2010, un creixement del 19% al setembre de 2009. Les vendes acumulades per a l'any fiscal (abril 2010-setembre 2010) 511.934 són majors en un 38% respecte al mateix període de 2009-10. 

Les vendes de tots els vehicles comercials van ser 40.961 nn. el setembre de 2010, un creixement del 18%. Les vendes acumulades per a l'any fiscal són 233.573 nn., Un creixement del 32%. 

Les vendes de tots els vehicles de passatgers van ser 46.035 nn. al setembre de 2010, un creixement de l'21%. Les vendes acumulades per a l'any fiscal són 278.361 nn., Un creixement de 43%. 

Tata la venda de vehicles de passatge, incloses les distribuïdes, van ser 26.507 els núm. per al mes, un creixement del 24%. Les vendes acumulades per a l'any fiscal són 166.074 nn., Un creixement del 45%. 

Jaguar i Land Rover les vendes mundials el setembre de 2010, van ser 19.528 vehicles, superior en 16%. Les vendes de Jaguar al mes van ser 4,861, superior en 10%, mentre que vendes de Land Rover van ser 14.667, superior en 19%. Les vendes acumulades de Jaguar i Land Rover per al fiscal són 112.287 nn., Superior en un 40%. Les vendes acumulades de Jaguar són 29.780 nn., Superior en 27%, mentre que les vendes acumulades de Land Rover són 82.507 nn., Superior en 45%. 

Sobre Tata Motors 
Tata Motors és la major empresa d'automòbils de l'Índia, amb uns ingressos consolidats de Rs.92.519.000 de rupies ($ 20 milions) en 2009-10. A través de filials i empreses associades, Tata Motors té operacions al Regne Unit, Corea del Sud, Tailàndia i Espanya. Entre ells es troba Jaguar i Land Rover, el negoci que comprèn les dues marques britàniques icòniques. També té una empresa industrial conjunt amb Fiat a l'Índia. Amb més de 5,9 milions de vehicles Tata que naveguen a l'Índia, Tata Motors és el líder del país en el mercat de vehicles industrials i entre els tres primers en vehicles de passatgers.També és el fabricant mundial de camions i el quart major fabricant d'autobusos més gran de segon.cotxes Tata, autobusos i camions s'estan comercialitzant en diversos països d'Europa, Àfrica, Orient Mitjà, Àsia Meridional, Sud-est Asiàtic i Amèrica del Sud. 

dilluns, 18 d’octubre del 2010

El Sensex rebota per Tancar amb guanys modestos

Munbai ,18 de Octubre (IANS).Un Index de referencia de la renda variable índia es va elevar en l'ultima hora del mercat de dilluns  a prop de 84 punts per sobre, despres de l'angustia dels compradors durant la major part  del dia  gracies als Mercats mes amplis , pero va acabar sotmes l.

Líndex de sensibilitat de 30 accions (Sensex) de la Borsa de bombai (EBB)  va obrir amb 20.165,55 punts  i va tancar en 20.168,89 punts , fins a 43,84 punts o 0,22 per cent previ des del tancament previ en 20.125,05 punts

El Sensex va tocar un minim Interdiari de 19.870,51 punts .

A la borsa de valors nacional (NSE), el 50-part de S&P CNX Niffty  va tancar  6 .075,95 punts , 0,22 per cent.

Mercats mes amplis van acabar en vermell .L'index MidCao EEB va Tancar 0,47 per cent  menys ,mentre que l'index  Smallcap EEB va acabar 0,15 per cent per sota.

Béns de consum duradors portat a la gran pèrdua, si bé, l'energia i les existències de béns arrels va figurar entre els guanyadorsL'amplitud del mercat va ser negatiu amb 1.236 accions guanyadores, la disminució de 1.715 i 133 romanen sense canvis.Top guanyadors Sensex es TCS, fins 2,98 per cent, a Rs.979.35, NTPC, un 1,7 per cent, a Rs.206.90, Tata Steel, un 1,56 per cent en Rs.646 i ONGC, fins 1,42 per cent en Rs.1, 360.50.Els millors perdedors inclouen CAC, per 2,86 per cent, a Rs.970.05, Bharti Airtel, a sota 21/02 per cent en Rs.326.85; Associats Jaiprakash, un 1,8 per cent en Rs.128.35, i Tata Power, fins 1,61 per cent en Rs.1, 394.40.
Altres mercats asiàtics van ser sotmesos a una certa quantitat de presa de beneficis de mitja en  un increment de mig dia.
Pengeu Seng de Hong Kong va acabar 1,21 per cent, a 23.469,38 punts, mentre que el japonès Nikkei va tancar pla en 9.498,49 punts.
L’índex Shanghai Composite es cotitzava a 2.955,23 punts, fins a un 0,54 per cent.
Les borses europees es van barrejar en majors expectatives de propostes d'incentius de la política monetària de diversos bancs centrals disminuït.
Al voltant del migdia, l'índex britànic FTSE 100 cotitzava 0,13 per cent, a 5.710,72 punts.
El DAX alemany estava governant 0,35 per cent, a 6.515,14 punts, mentre que el francès CAC 40 es va mantenir estable a 3.824,71 punts.

Canvis del carbo a la sortida a borsa fins a l'Índia, suavitza el Sensex

L'emissió pública d'Coal Índia Ltd (CIL), la més gran del país fins a la data, va veure una bona resposta en el primer dia. L'oferta pública inicial (OPI), que s'espera recaptar R15, 475 milions de rupies, va rebre de subscripció de més d'un terç de la grandària de l'emissió total. Compradors institucionals qualificats (CICS)




subscrit al 63 per cent del seu porció, mentre individuals d'alta Networth (INS) i la subscripció al detall es va situar en el 18 i el 10 per cent, respectivament, fins a les 5 pm de dilluns.
La qüestió, per tant, ja ha atret a R5, 261 milions de rupies en un 34 per cent del nivell de subscripció, que els experts s'exigeix és una bona quantitat de subscripció en el primer dia, considerant la grandària de l'emissió.

"Ara els inversors institucionals han de posar el 100 per cent dels seus diners aplicació i tenint en compte que un 34 per cent de subscripció és fenomenal per aquesta grandària de problema", va dir Prithvi Haldea del primer base de dades. "No té sentit per a ells per bloquejar gran quantitat de diners des del primer dia i els diners el més fluirà cap al final del període de subscripció."

"Hi ha molt entusiasme entre els inversors al detall com CIL es tracta d'una història fonamental forta", va dir SP Tulsi, un assessor d'inversions. "No hi ha mercat gris bo per a la sortida a borsa i es comandament una prima del RS30 per acció."

Les persones properes al tema suggereixen que la que hi ha una forta demanda dels CICS i més diners fluirà en cap al final del període de subscripció.

"Els CICS vénen amb grans quantitats i molts d'ells no vol bloquejar els diners en el primer dia", va dir una font propera al desenvolupament de la condició d'anonimat.

Els inversors institucionals estrangers (FII) bomba R654 milions de rupies dilluns, dels quals R499 milions de rupies va entrar en el mercat primari. FIIS havia invertit R1, 798 milions de rupies al mercat primari divendres.

El Sensex va obrir amb una nota feble i va caure per sota de 20.000, després de perdre 255 punts en el comerç inicial, però es va recuperar per tancar en 20.168 amb un guany de 44 punts.

Els sindicats de manteniment de personal fora de la sortida a borsa: el cap del CIL

Carbó president i director general de l'Índia Partha Sarathi Bhattacharyya va carregar contra els sindicats per venir en el camí dels empleats de la subscripció de sortida a borsa de la companyia.

"No estem contents amb la participació dels empleats", va dir. "La seva participació va ser molt desitjada, ja que són només per a beneficiar-se d'aquesta oferta pública inicial."

"Els sindicats s'oposen a la participació dels treballadors a la sortida a borsa", ha afegit

El Ibex 35 cierra al alza gracias a los resultados de Citi y al dato del NAHB

Las bolsas occidentales vivieron una jornada de transición, a la espera de que los próximos días los datos macro arrojen algo más de definición. Prueba de ello es que el Ibex 35 marcó mínimos en los 10.751 puntos y máximos en los 10.902 puntos para terminar en los 10.897,7 puntos, un 0,27% arriba. Pocas variaciones también en la paridad euro/dólar y en el precio del oro. Mañana datos de vivienda en EEUU, de confianza en Alemania y subasta de letras en España. Quizás con ellos el mercado se mueva más.
La agenda del día era realmente ligera. Nada en Europa para empezar. En Estados Unidos se publicaron datos de producción industrial, y del NAHB. La producción industrial descendió un 0,2% en septiembre frente a agosto, aunque sube un 5,4% en tasa interanual. El consenso de analistas esperaba un incremento del 0,2%. Excluyendo vehículos a motor y componentes bajó un 0,2%. La producción en minas subió un 0,7% y la de eléctricas bajó un 1,9%. Por otro lado, la capacidad de utilización bajó al 74,7% desde el 74,8% de agosto, y 4,2 puntos por encima de la de hace un año. El índice NAHB del mercado inmobiliario subió en octubre hasta los 16 puntos frente a los 14 puntos previstos.
Aunque no es un dato macro, hoy también se ha conocido que en España la morosidad en la banca supera el 5,6% por primera vez desde 1996.
En materia de resultados la gran referencia del día era Citi. La entidad financiera estadounidense ha publicado un beneficio por acción por operaciones continuas de 0,08 frente a los 0,07 dólares esperados, con unos ingresos de 20.700 millones frente a los 21.230 millones previstos. Además, la juguetera estadounidense Hasbro ha ganado un 3,2% más en el tercer trimestre, la contratista estadounidense de servicios petroleros Halliburton ha obtenido un beneficio atribuido de 544 millones de dólares, un 100% más, y la holandesa Philips ha publicado un beneficio neto de 524 millones de euros, frente a los 174 millones del mismo período del año pasado.
Entre las recomendaciones del mercado, Citi ha elevado el precio objetivo de Iberia desde 3,6 euros hasta 4,5 euros, y mantiene una nota de 'neutral', y Goldman Sachs ha rebajado el precio de Santander de 11,26 a 11,05 euros, con recomendación de 'neutral'; a Popular de 5,60 a 5,35 euros, con valoración 'neutral'; a Bankinter, de 4,6 a 4,4 euros, con consejo de 'vender-neutral', mientras que a BBVA, le ha elevado el precio objetivo cinco céntimos hasta los 12,65 euros, con recomendación de 'comprar'.
El valor más alcista fue Iberdrola Renovables, que ganó casi tres puntos porcentuales y publica sus resultados trimestrales en unos minutos. También superaron el punto y medio porcentual las acciones de Criteria, Iberia y Acciona, en tanto que Gamesa, con tres puntos de recortes, y Sacyr, con dos puntos, fueron los valores más bajistas.
La paridad euro/dólar se establece en las 1,395 unidades, un 0,13% a favor del billete verde. El precio de la onza de oro al contado bajó un 0,01%, en Londres y cerró en 1.367,25 dólares, frente a los 1.367,5 dólares del cierre del pasado viernes y el contrato de futuros sobre el brent con próximo vencimiento tiene un precio de 84 dólares, un 2% al alza. Por último, en el mercado secundario de deuda, la rentabilidad del bono alemán a diez años es del 2,37%, con lo que establece un diferencial de 151 puntos básicos con su homólogo español.

diumenge, 17 d’octubre del 2010

Què són els productes derivats?


Els productes derivats són instruments financers que el seu valor deriva de l’evolució dels preus d’altres actius denominats actius subjacents, aquests poden ser molt variats, com són el cas de les accions, cistelles d’accions, valors de renta fixa, divises, tipus d’interès, índexs borsàtils, matèries primes i productes més sofisticats, inclús la inflació o els riscos de crèdit també ho poden ser.

L’objecte de la qüestió està en la forma en que es deriva el preu i en la naturalesa de la transacció a la que dóna lloc aquest instrument, és a dir, com i quan es porta a terme el intercanvi de l’actiu pel seu valor o preu en diner. Per exemple, en les operacions habituals de contracte o spot, quan anem a un supermercat, el intercanvi del producte pel seu preu és realitza en el moment de l’acord, en canvi, un derivat el derivat és un pacte que els terminis es fixen avui, però, la transacció és fa en un data futura.

Aquesta idea d’acordar una compravenda té tanta antiguitat com el comerç; en els mercats financers holandesos del segle XVII ja es negociaven contractes derivats que el seu actiu eren les vulves de les tulipes. Paral•lelament, a Japó es desenvolupaven els primers mercats organitzats en els que es concentraven contractes que comportaven l’entrega futura d’arròs. El fet de poder conèixer qui seria el preu a cobrar o pagar per una collita reportava, tant al productor com al comprador, afrontar el futur amb major tranquil•litat. En aquests exemples, tant les vulves com l’arròs, són l’actiu subjacent.

No es fins al segle XIX quan neix a Xicago el primer mercat de derivats modern, en el que encara avui en dia es negocien contractes que el seu actiu és el blat. Amb posterioritat es van ampliar en altres subjacents i es van crear en altres països mercats organitzats sobre mercaderies. En el 1973, també a Xicago, es va crear el primer contracte que permetia assegurar un tipus de canvi per una data futura, és doncs, el naixement del derivat financer. A aquest li varen seguir altres derivats que permeten la compravenda d’actius financers com són accions, bons, índexs, tipus d’interès, etc., en un moment posterior a la data de l’acord. .

Per tant, en general, els productes derivats serveixen per traslladar el risc d’uns agents (que desitgen vendre-ho) a altres (que volen adquirir-lo), el que permeten utitlizar-los amb finalitats oposades.

Productes derivats:
  • És un pacte que els termes es fixen avui, però la transacció es fa en una data futura.
  • Són instruments financers
  • El seu valor deriva de l’evolució del preu d’altres actius subjacents
  • Canvia la forma que es deriva el preu i en la naturalesa de la transacció.
  • Dóna tranquil•litat ja que tant el comprador com el venedor saben quin és el preu que compraràn o vendràn segons el tipus.

Núria Serra i Dulcet