Factors perquè un país subdesenvolupat es desenvolupi

1.- La importància de l'estalvi i la inversió. Quan més elevada sigui la taxa d'estalvi més elevada serà la funció d'inversió efectiva i augmentarà l'estat estacionari. Un augment de l'estalvi i la inversió implica una reducció del consum, però com estan en una situació de supervivència no poden reduir el consum, per tant no augmenten l'estalvi.

2.- La inversió estrangera (directe i de cartera), un exemple és que una empresa estrangera compri una empresa d'aquí i la gestioni ella, això és una inversió estrangera directe. També hi ha el cas d'una companyia gestionada per gent resident al país i emetin bon o accions i el compren estrangers, en aquest cas seria inversió estrangera en cartera. Si augmenten el capital, augmenta el PIB i la Renda Nacional (que va directe a l'estranger).

3.- La inversió en capital humà. Un bon nivell educatiu elecat fa que apareixin innovacions, és a dir, grans innovacions. També la poblacció assimilia més fàcilment les noves tecnologes, i afavoreix les mini innovacions, apareix un constant número de treballadors amb idees per millorar l'eficiència, per tant, nous productes, noves tecnologies, etc. La fuga de cervells.

4.- Estabiliat política i drets de propietat (institucions). Ha d'haver-hi una administració pública eficient, uns funcionaris honrats, uns advocats fiables i estabilitat política; són els elements imprescindibles per augmentar el creixement d'un país. Una administració Pública eficient és necessària perquè no hi hagi uns costos burocràtics elevats i no hi hagi arbitrarietats. Els funcionaris haurien de ser hornats perquè no existeixin soborns, perquè no es pugui comprar el personal de l'Administració. El sistema judicial està fet per garantir els drets de propietat, i per tant s'han de respectar els contractes. Una estabilitat política és important perquè no hi hagi cops d'estat ni revolucions. Si és dóna el cas contrari, els futurs inverors estrangers no inverteixen en aquell país per la por a perdre-ho tot.

5.- Actitut respecte el comerç exterior - lliure comerç. Hi ha 2 estratègies oposades; Una és la proteccionista, que consisteix en establir quotes aranzelàries per tal que les importacions entrin al país. Això ho apliquen augmentant la defensa de la indústria naixent per protegir la indústria nacional en detriment la indústria exterior, i arribarà un moment que si que podrà competir a l'exterior. L'altra és l'obertura al comerç exterior i especialització productiva. Consisteix en especialitzar-se i fer de les exportacions el motor bàsic del creixement. Té un límit, un país no pot permetre convertir-se en un país monocultiu, que la seva economia depengui d'un o dos productes. Està bé que un país s'especialitzi però ha d'haver-hi un mínim de diversificació.

6.- La inversió en I+D. És important per qualsevol país, fonamentar la inversió es pot fer de 3 formes diferents que no són excluients; La creació de centres públics d'investigació, subvencionar els centres privats d'investigació i/o optimitzar la legislació sobre patents per incentivar a les empreses.

7.- El creixement demogràfic. Si la població creix ràpidament no hi ha prou recursos, per dotar de capital físic a tanta gent. No hi ha recursos per donar un nivell educatiu suficient a tanta gent, és a dir, falta capital humà. Ha portat polítiques de control del creixement demogràfic per decret llei.